HARDWARE
MEMORY

Memória iha kontetu
sistema informasaun mak parte importante ida ne'ebe halo sistema bele halakon
informasaun temporáriu ka permanente. Memória iha komputador nu’udar fatin ida
ne’ebé rai informasaun sira (dados no
instrusaun) sei rai atu bele uza tamba prosesamentu. Memória bele la'o hela iha
forma fìzika (komponentu hardware) no bele kontrola husi software.
Desenvolvimentu
teknológiku fó impaktu bo’ot ba kapasidade memória hodi suporta sistema
informátiku sira iha tempu modernu. Memória ne’e ajuda komputador halo
operasaun ho rapidu no efisiénsia.
Memória iha komputador
mak fatin ne’ebé rai informasaun dadus nst. Ho forma temporáriu ka permanente.
Iha lian ingles, memoria refere ba "Computer Memory" ne’ebé bele
armazena dadus, instrusaun programa no rezultadu prosesamentu.
Memória mak crucial
tamba la iha memória, CPU sei la bele halo instruksaun sira, no programa sei la
bele rai hafoin prosesu. Tipu memória sira ne’e iha diferensa iha velosidade,
kapasidade, no rezisténsia ba informasaun.
Tipu Memória
Memória tipu rua mak:
·
Memória Primária
(Primary Memory)
·
Memória
Sekundária (Secondary Memory)
Memória Primária: Memória ida ne’e importante
tebes, tamba halo CPU bele asesu direta ba dadus. Hanesan: RAM (Random Access
Memory) no ROM (Read Only Memory)
Memória Sekundária: Memória
ida ne'e nu'udar espasu ida ba armazena dadus iha tempu naruk. Hanesan: Hard
Disk Drive (HDD), Solid State Drive (SSD), Flash Drive (Pen Drive), CD/DVD,
External Storage
RAM (Random Access
Memory)
RAM mak memória
temporária ne'ebé fó asesu livre ba dadus no instruksaun ne’ebé programa uza.
RAM bele halo prosesamentu loos no lalais tanba dadus iha RAM bele muda.
Karakterístika RAM:
·
Temporária
(dadus la salva hafoin apaga)
·
Kapasidade (2GB,
4GB, 8GB, etc.)
·
Velocidade aas
RAM iha tipu sira:
·
SRAM (Static
RAM)
·
DRAM (Dynamic
RAM)
ROM (Read Only Memory)
ROM mak memória
permanente. Informasaun iha ne’e la muda, mesak komputador apaga ka la. ROM uza
ba armazena instrusaun sistemátiku hanesan BIOS.
Karakterístika ROM:
·
Permanente
·
Dadus la bele
edit (ka difisil)
·
Programa startup
iha BIOS
ROM iha tipu barak
hanesan:
·
PROM –
Programmable ROM
·
EPROM – Erasable
PROM
·
EEPROM –
Electrically Erasable PROM
Memória Sekundária –
Hard Disk Drive (HDD)
HDD mak forma memória
permanente ne’ebé uza plat disk hodi armazena dadus. Iha kapasidade boot (GB to
TB), no barata liu SSD.
Vantajen HDD:
·
Kapasidade boot
·
Kustu baratu
Memória SSD (Solid
State Drive)
SSD mak memória
modernu, la uza disk rotativu, maibé transistór sira. Ne’e halo asesu dadus
lalais no seguru.
Vantajen SSD:
·
Rapida liu HDD
·
Konsumu energia
ki'ik
Memória Flash no USB
Drive
Memória Flash ne’e
tecnologia moderna ne’ebé uza ba USB drive, memory card no SSD. Uza iha
telefone, kamera, komputador.
Vantajen:
· Uza fasil
Memória fó
kontribuisaun ida boot ba funsionamentu sistema:
·
Aumenta
velocidade prosesamentu
·
Armazena dadus
permanente no temporáriu
·
Halo interasaun
software-hardware sai possível
·
Mantén
informasaun ne’ebé importante ba boot tempu
Comments
Post a Comment