HARDWARE

 MEMORY


Memória iha kontetu sistema informasaun mak parte importante ida ne'ebe halo sistema bele halakon informasaun temporáriu ka permanente. Memória iha komputador nu’udar fatin ida ne’ebé rai  informasaun sira (dados no instrusaun) sei rai atu bele uza tamba prosesamentu. Memória bele la'o hela iha forma fìzika (komponentu hardware) no bele kontrola husi software.

 

Desenvolvimentu teknológiku fó impaktu bo’ot ba kapasidade memória hodi suporta sistema informátiku sira iha tempu modernu. Memória ne’e ajuda komputador halo operasaun ho rapidu no efisiénsia.

 

Memória iha komputador mak fatin ne’ebé rai informasaun dadus nst. Ho forma temporáriu ka permanente. Iha lian ingles, memoria refere ba "Computer Memory" ne’ebé bele armazena dadus, instrusaun programa no rezultadu prosesamentu.

Memória mak crucial tamba la iha memória, CPU sei la bele halo instruksaun sira, no programa sei la bele rai hafoin prosesu. Tipu memória sira ne’e iha diferensa iha velosidade, kapasidade, no rezisténsia ba informasaun.

Tipu Memória

Memória tipu rua mak:

·       Memória Primária (Primary Memory)

·       Memória Sekundária (Secondary Memory)

 

 Memória Primária: Memória ida ne’e importante tebes, tamba halo CPU bele asesu direta ba dadus. Hanesan: RAM (Random Access Memory) no ROM (Read Only Memory)

Memória Sekundária: Memória ida ne'e nu'udar espasu ida ba armazena dadus iha tempu naruk. Hanesan: Hard Disk Drive (HDD), Solid State Drive (SSD), Flash Drive (Pen Drive), CD/DVD, External Storage

RAM (Random Access Memory)

RAM mak memória temporária ne'ebé fó asesu livre ba dadus no instruksaun ne’ebé programa uza. RAM bele halo prosesamentu loos no lalais tanba dadus iha RAM bele muda.

Karakterístika RAM:

·       Temporária (dadus la salva hafoin apaga)

·       Kapasidade (2GB, 4GB, 8GB, etc.)

·       Velocidade aas

 

RAM iha tipu sira:

·       SRAM (Static RAM)

·       DRAM (Dynamic RAM)

 

ROM (Read Only Memory)

ROM mak memória permanente. Informasaun iha ne’e la muda, mesak komputador apaga ka la. ROM uza ba armazena instrusaun sistemátiku hanesan BIOS.

Karakterístika ROM:

·       Permanente

·       Dadus la bele edit (ka difisil)

·       Programa startup iha BIOS

 

 

ROM iha tipu barak hanesan:

 

·       PROM – Programmable ROM

·       EPROM – Erasable PROM

·       EEPROM – Electrically Erasable PROM

 

Memória Sekundária – Hard Disk Drive (HDD)

HDD mak forma memória permanente ne’ebé uza plat disk hodi armazena dadus. Iha kapasidade boot (GB to TB), no barata liu SSD.

 

 

Vantajen HDD:

·       Kapasidade boot

·       Kustu baratu

Memória SSD (Solid State Drive)

SSD mak memória modernu, la uza disk rotativu, maibé transistór sira. Ne’e halo asesu dadus lalais no seguru.

Vantajen SSD:

·       Rapida liu HDD

·       Konsumu energia ki'ik

 

Memória Flash no USB Drive

Memória Flash ne’e tecnologia moderna ne’ebé uza ba USB drive, memory card no SSD. Uza iha telefone, kamera, komputador.

Vantajen:

·       Uza fasil

Memória fó kontribuisaun ida boot ba funsionamentu sistema:

·       Aumenta velocidade prosesamentu

·       Armazena dadus permanente no temporáriu

·       Halo interasaun software-hardware sai possível

·       Mantén informasaun ne’ebé importante ba boot tempu

 

 

Comments

Popular posts from this blog

WINDOWS

ESPERANSA DEZENVOLVIMENTU SIENSIA TEKNOLOJIA TIMOR - LESTE IHA FUTURU

DATABASE